Entre el blanc i el negre hi ha una escala de grisos

Aquesta escola sempre ens ha ofert l’oportunitat d’estudiar el que preferíssim basat en els nostres gustos i habilitats, i ha espremut el nostre potencial. Així i tot, molts de nosaltres estem estancats en una decisió que pensem que definirà el nostre futur, tot i que l’Albert Pastor ens demostra que no és així, i és per això que ens fa por enfrontar-nos al que ens ofereix. Aquest article, per tant, consisteix a motivar a qui el llegeixi a escollir amb seguretat, sabent que canviar d’opinió ens fa humans. Com a prova, hem entrevistat un gran professor que es va adonar que allò que estudiava no l’apassionava i no va tenir por a canviar el rumb de la seva vida.

Per començar, posar-nos en context sobre les opcions que tenim actualment i que tindrem a batxillerat. Aquest any, els alumnes de 3r d’ESO hem de decantar-nos per l’itinerari científic- tecnològic o el social-humanístic.

Les ciències es caracteritzen pel seu punt d’exigència un pèl més alt i per assignatures relacionades amb biologia/geologia i física/química. Es ramifiquen en enginyeria, arquitectura, tecnologia, ciències de la salut… Tenen l’avantatge de facilitar el canvi a un batxillerat de lletres, però a la inversa, tot i que és més complicat, també és factible.

Les lletres, en canvi, estan enfocades cap a les assignatures d’economia, ètica/pensament crític, i arts visuals/plàstiques. Els continuen les carreres d’empresa, economia, dret, història, publicitat…

Per últim, les arts, que a partir de batxillerat són un itinerari independent; inclouen dibuix, fotografia, cinematografia, disseny…

L’Albert va començar amb la idea de dedicar-se a la veterinària, i per això va escollir l’itinerari
científic, tot i que en el seu moment les opcions eren ciències, lletres o mixtes. Com que no va entrar-hi per dues dècimes, va plantejar-se altres alternatives, però marxar de Barcelona o repetir la selectivitat l’any següent no li valia la pena, ja que allò que estava estudiant no l’apassionava. Va voler provar llavors amb la música, que sempre li havia agradat, tot i que els seus pares li van exigir que fes una carrera igualment, ja que no podria viure simplement de tocar la guitarra. Es va llicenciar en geografia i història, especialitzat en història de l’art i amb un doctorat en musicologia a la Universitat Central. Va començar treballant en un museu, més tard a la llibreria LAIE a la secció d’art, i poc després com a professor de música extraescolar, evolucionant amb posterioritat com a professor de l’assignatura de música. Quan se li va acabar el contracte, va venir a aquesta escola per ensenyar socials i castellà, i finalment va arribar a ser també tutor. Avui dia, l’Albert està molt content amb la seva professió i amb tot el camí que ha recorregut, i segueix una filosofia en la qual “els deixebles han de superar el seu mentor” i intenta que vulguin “mostrar interès pel que aprenen, sense anar només al mínim” (i que “els mòbils són el dimoni”).

La teva decisió no es pot veure condicionada pels pares, només aconsellada, i alguns dels factors a tenir en compte són les matèries que ens interessen, els diners (que poden tenir pes, però no ser la base), o el context (més endavant voldràs mudar-te, viatjar, treballar des de casa, a l’aire lliure, tenir un horari flexible, possibilitat d’ascens, ser propietari, empleat…?).

Per superar la por cal recordar que prendre una decisió equivocada és part del procés. Encara que les coses no surtin com s’espera se’n pot treure profit de tot, tant dels coneixements adquirits com de les experiències viscudes i de les noves amistats. Com ens ha demostrat l’Albert, no hi ha una bona o mala decisió, tot depèn dels objectius de cadascú en aquell moment determinat. L’important és seguir avançant cap a ells i enfrontar els obstacles que se’ns presentin, perquè no és l’única decisió complicada que haurem de prendre al llarg de la vida.

Alba i Bruna (3r d’ESO C)

La menstruació ecològica

El dijous 13 d’abril, es va fer una conferència a la secció femenina del voluntariat d’eco-delegats (2n, 3r i 4t d’ESO). 

En aquella conferència ens explicaren, que hi ha 4 etapes diferents: l’etapa proovulatòria, l’ovulatòria, la premenstrual i la menstrual. Ens donaren uns conceptes claus, unes associacions per a cada etapa, i n’explicaren la funció, la reacció en les persones (caràcter, energia per fer coses, etc.), i aprofitant el fet que hi ha 4 etapes, ens parlaren d’amb quina temporada de l’any i element les relacionarien.  

Ens en demanaren l’opinió del tema, la versió i la percepció o convicció de cada una  de nosaltres, així fent-nos sentir més lliures de poder parlar d’un tema en concret  que se’n parla amb vergonya o com si fos una mena de “Tabú” en aquesta societat.

Finalment, ens feren una introducció cap a la solució sostenible al problema de l’ús  del plàstic/materials contaminants en els objectes menstruals. On també parlaren dels químics que hi posen durant la creació d’aquests objectes. 

Ens van mostrar opcions més sostenibles: 

– La compresa sostenible 

Sense químics, feta només de cotó i  

paper. 

– El tampó sostenible 

Aplicador de cartó i tampó de cotó. 

– La compresa de tela 

Feta de tela amb “ales” de velcro i es pot rentar. 

– Calces/Calçotets menstruals 

Tenen una compresa (de tela) ja incorporada per sempre i es pot rentar.

– Copa menstrual 

Feta a partir de silicona i la durada és; Aproximadament 10 anys i  posada unes 9 h. 

– Sagnat lliure 

No portar res, hi ha gent que té la capacitat d’aguantar la regla com el pipí.  

Fou una bona idea en fer una reunió parlant d’aquest tema, una font d’aprenentatge  una mica més gran i una estona compartida per poder parlar d’una cosa necessària per tenir-ne un coneixement més elevat. 

Comissió femenina de sostenibilitat