Com sabeu l’escola no és solament un edifici, un espai físic o, simplement, un lloc on anar. És molt més que tot això, les famílies, els i les alumnes i tota la gent d’escola construïm junts aquest espai, el nostre espai. L’escola és el català, les matemàtiques, l’educació física, l’anglès, la música, la plàstica… però sobretot és compartir, aprendre junts, jugar, explicar-nos històries, créixer, equivocar-nos i tornar a intentar-ho, descobrir les nostres passions i a nosaltres mateix@s, gaudir i tantes altres coses més!
Som Mistral germina d’aquesta idea; no és només una pàgina web, és un espai on estar presents, on compartir, on sumar, on emocionar-nos… En definitiva, on veure’ns pel forat del pany fent allò que ens agrada i ens fa vibrar tant a l’escola com a casa, els caps de setmana, durant les vacances…
Som Mistral és aquest lloc on els protagonistes som nosaltres; nens, nenes, nois i noies, tot alumnat del Frederic Mistral – Tècnic Eulàlia. Som els que posem la veu, el punt de vista, les paraules i decidim què expliquem i com ho fem. Aquí és on cada setmana podreu trobar vídeos, escrits, fotografies i petits àudios on aparegui tot el que hem viscut i que ens ha fet vibrar, allò que volem compartir.
SOM MISTRAL és un espai on tots i totes som benvinguts, és una finestra virtual per viure i veure allò que SOM.
Paula Piera
Tot allò que ens vulgueu compartir feu-ho a
sommistral@fundaciocollserola.cat
Us hi esperem
Diada dels drets humans i recollida d’aliments
Podries
Si haguessis nascut
en una altra terra,
podries ser blanc,
podries ser negre…
Un altre país
fóra casa teva,
i diries “sí”
en una altra llengua.
T’hauries criat
d’una altra manera.
Més bona, potser.
Potser més dolenta.
Tindries més sort
o potser més pega…
Tindries amics
i jocs d’una altra mena;
duries vestits
de sac o de seda,
sabates de pell
o tosca espardenya,
o aniries nu
perdut per la selva.
Podries llegir
contes i poemes,
o no tenir llibres
ni saber de lletra.
Podries menjar
coses llamineres
o només crostons
secs de pa negre.
Podries… podries…
Per tot això pensa
que importa tenir
les mans ben obertes
i ajudar qui ve
fugint de la guerra
fugint del dolor
i de la pobresa.
Si tu fossis nat
a la seva terra
la tristesa d’ell
podria ser teva.
Joana Raspall